Què pot haver en comú entre dues ciutats tan diferents com la utòpica i moderna Brasília i la històrica Barcelona? Entre la primera on només és possible moure’s amb cotxe i l’acolliment de la segona, on caminar és la millor manera d’anar d’un punt a un altre, un diria: res. Però en posar costat a costat els videoobjectes de Karina Dias, en els quals tanca espais urbans de Brasília, i les fotos a gran format de les places de Barcelona de Liberto Fillo, s’intenta teixir un fil entre les dues ciutats.
Liberto, panameny que viu a Barcelona, “registra espais arquitectònics diverses vegades emmarcats per permetre una nova obertura a la imaginació” explica la comissària brasilera Graça Ramos en el seu text de presentació de la mostra. Les seves fotos disparades des de dalt dels edificis “doten de caràcter grandiós les places de Barcelona, fins i tot quan són molt petites”, afegeix Ramos. En aquesta lectura de la realitat, “més que una documentació sobre aquests espais de respiració de Barcelona, el que construeix Liberto és una narrativa poètica sobre l’humà en els seus camins i esgarriaments, en les seves accions i pauses en l’escenari de la ciutat.”
La brasiliense Karina, es proposa “metamorfosar l’estat de ceguesa quotidiana en desig de veure, de veure paisatge”, anuncia Víctor Ramírez, jove comissari eivissenc que es va capbussar a distància en l’obra de la també jove artista i la seva ciutat per constatar que “abraçar el vast espai de la capital brasilera requereix (…) una mena d’ulls protèsics.” Per això, explica Ramírez, Dias se serveix d’una sèrie de dispositius que al final “es tradueixen en caixes que contenen imatges d’espais urbans descamuflats i transformats en poètics i intel·ligents records -Souvenir-Brasília, 2011 -. “ “En un joc d’explícits combats s’encaren el fugisser urbanisme davant el recolliment i la concentració, l’escala gegantina enfront de la intimitat, l’anar i venir ràpidament motoritzat davant al suau lliscar del passeig, la intermitent mirada automobilística enfront de la insaciable curiositat del voyeur. La invitació és clara: atura’t, respira, contempla. “
Karina i Liberto construeixen els seus propis paisatges a partir de dos contextos molt diferents i veure’ls reunits és una oportunitat per pensar sobre la nostra condició com a habitants de tota i qualsevol urbs, permetent-nos un aparellament entre aquestes dues ciutats.
Obertura: 20 de setembre, de 20h a les 22h30.
Exposició: del 21 de setembre fins al 19 de novembre.
De dimarts a divendres de 16h a les 20h30 i els dissabtes de 17h a les 21h.
Amb el suport de: